Search results for "política lingüística"

Alfons Esteve & Francesc Esteve, «Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació», Benicarló, Onada, 2019, 172 p.

2020

En el seu article «Vint-i-cinc anys de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Un futur incert per a la llengua», publicat l’any 2008, el sociolingüista Miquel Àngel Pradilla advertia, basant-se en l’anàlisi de diversos indicadors sociolingüístics, que el valencià es trobava immers en una «crisi greu en el seu ecosistema comunicatiu» i atribuïa el «declivi alarmant» en el coneixement i l’ús del valencià i la contracció significativa de la matriu de trets valoratius associada a la llengua als processos d’«infraplanificació lingüística» i «contraplanificació lingüística» impulsats, respectivament, pels governs del PSPV-PSOE (1983-1995) i del PP (1995-2008) d’ençà de l’entrada en vigor, l’any 19…

Inglés contra valenciano. La introducción del multilingüismo en el sistema lingüístico educativo valenciano

2017

Aquest treball tracta sobre l’ús polític de les llengües i, singularment, centra l’atenció en el programa de plurilingüisme educatiu posat en marxa pel govern de la Generalitat Valenciana el 2012. Considerem que aquesta iniciativa obeïa una voluntat conscient del partit en el govern (PP) de minoritzar més encara el valencià davant el castellà, amb l’excusa de millorar el coneixement d’anglés. Ara bé, la iniciativa valenciana no és un fet aïllat, s’emmarca dins d’una proposta política d’àmbit estatal orientada a garantir la preeminència del castellà i debilitar le polítiques lingüístiques educatives favorables a les altres llengües espanyoles. Val a dir que fem el treball des de l'òptica com…

Lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià

2002

Este article pretén ser un apunt explicatiu breu de la línia investigadora que hem començat en relació amb les lleialtats i actituds lingüístiques al País Valencià i a les seues coordenades d'estructura social. Alhora estudiem les relacions estructurals que hi ha entre les lleialtats i les variables d'estructura social al País Valencià i elaborem científicament un mapa-guia, la finalitat del qual residix en ser un indicador de la relació de dependència social que té cadascuna de les lleialtats. D'esta manera les intervencions en política lingüística poden dirigir-se a un o altre aspecte, depenent de la dimensió que es vulga potenciar

Presència i ús del valencià en l'àmbit comercial

2021

El castellà i el valencià són les llengües oficials del País Valencià, però la seua presència i ús són desiguals. En aquesta superposició entre dues llengües, el castellà ocupa una posició hegemònica i el valencià una posició subordinada, la qual cosa provoca una diversificació de les seues funcions i dels seus àmbits d’ús, i l’adscripció de cada varietat (i dels seus parlants) a un estatus sociocultural específic. Els comportaments diglòssics i el bilingüisme de les persones valencianoparlants evidencien l’existència d’un conflicte lingüístic, que alhora és un conflicte sociopolític. Parlar de llengua al País Valencià és parlar de conflicte. L’objecte d’aquesta tesi és estudiar la presènci…

La cultura d'aprenentatge del valencià

2005

Hi ha un canvi de tendència en les competències orals actives, que es pot apreciar mitjançant el càlcul de les línies de tendència (linials o logarítmiques) dels valors de les cohorts d’edat. Hi ha una diferència sensible en la formació de les competències orals actives: mentre les cohorts afectades per l’escolarització en valencià presenten increments de taxes de competència i taxes d’aprenentatge positives, les cohorts no afectades per l’escolarització, en conjunt, presenten taxes de competència i d’aprenentatge (desaprenentatge) negatives. Amb les previsions demogràfiques oficials i mitjançant una metodologia estratificada, que té en consideració les taxes de competència i aprenentatge d…

Una lengua con otras lenguas / 1

2008

Evolució de la llengua a l'escola: dificultats del model vigent

2003

1r) La importància de l’escolarització en centres privats opera com un factor negatiu pel que fa a l'escolarització en PEV. La diferència entre el procés d’escolarització en PEV en els centres públics i en els centres privats és tan notable que potser caldria concloure que la política educativa funciona en aquest àmbit com un factor de dualització. Cal disposar de dades sobre la incorporació de residents estrangers als centres públics i als privats. 2n) El percentatge de xiquets i xiquetes escolaritzats en PEV als centres públics és notable: 21% als nivells obligatoris i 23% si afegim la segona etapa d’Educació Infantil. Hi ha una diferència entre els percentatges d’Educació Infantil (33,8%…